Ja fa força anys que el codi informàtic ha entrat en el camp de l’art. Els artistes estan evolucionant alhora que la tecnologia avança. Ja no és només territori per a aplicacions informàtiques privatives, el codi obert ha entrat amb força i per quedar-se a les mans dels artistes. El programari de codi obert, això vol dir que el codi font del programari està disponible per a tothom per utilitzar-lo, millorar-lo o alterar-lo, permet a l’artista treballar multidisplinariament amb altres professionals i modificar el programari de manera que respongui a la seva idea. Així, des d’aquesta perspectiva podem veure que el codi d’una peça interactiva s’entrellaça amb la propia peça i reflexa també característiques de l’artista.
Això ha ajudat a difuminar els límits entre les diferents disciplines. Sobretot si parlem d’instal·lacions, d’interacció, d’investigació en audiovisuals o de noves tendències. Cada cop és més normal que artistes, creatius, perfils més tècnics i de les indústries basades en la ciència utilitzin codi informàtic per a la realització de peces creatives, inmersives o participatives.
[Simulador de vida realitzat amb Raspberri Pi per Ferrán Fàbregas]
Aquesta forma d’apropar l’art no només canvia la manera de producció sinó que a més genera nous rols en el públic, de passiu a participant o fins i tot a voyeur de les pistes visuals de les tècniques, les fonts inspiradores i els modes de producció.
Tot i la necessitat d’un espai físic per crear art, l’espai de treball dels artistes està canviant amb el codi: des d’un estudi, ple de trastos, pinzells i llibres, a un espai ubicu d’usos múltiples per experimentar i col·laborar. Un nou espai de producció, per provar i experimentar. La multifuncionalitat d’aquests espais implica una orientació cap a la interacció. La col·laboració i intercanvi d’informació que tenen lloc dins i fora d’aquests espais de treball es converteix en un nou mètode de producció. El gir obertament a la col·laboració en les arts apunta a la convergència dels límits i a la introducció de noves eines que acompanyen els processos artístics.
A més de codi, s’utilitzen equips com impressores 3D, talladores làser, plotters… eines vinculades a treballs col·laboratius que introdueixen l’aspecte de compartir coneixement obrint les fronteres de la creació artística d’una experiència individual a col·lectiva.
Compartir informació no és només obrir codis, sinó també ensenyar. En la nostra voluntat d’oferir una formació de qualitat en l’àmbit sonor i audiovisual, però també en la nostra creença en un coneixement lliure i compartit, aquí al Convent de Sant Agustí treballem amb força programari de codi obert en els nostres tallers com per exemple: Reaper, WordPress, Blender, Arduino, Raspberry Pi, impressió 3D, etc.
Podeu donar un cop d’ull a tots els nostres tallers en el següent enllaç: